A continuació reproduïm la pregunta que el vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha dirigit aquesta tarda al president de la Generalitat, José Montilla, a la sessió de control del Ple del Parlament:
President Montilla, la sentència de l´Estatut confirma la seva transcendència política, jurídica i per a la democràcia. Afecta els principals objectius de l´Estatut, trenca el pacte entre Catalunya i Espanya i menysprea la voluntat del poble. Per això és inacceptable.
Una sentència que el 80% del Parlament no accepta. Un veredicte irresponsable d´un Tribunal irresponsable que la majoria de la societat catalana rebutja. La mostra, la manifestació de dissabte.
La manifestació va ser un encert i un èxit. Una mostra de força, unitat i diversitat. Més d´1 milió de persones i 1.500 entitats, sindicats, forces polítiques i institucions, contra la retallada de l´Estatut i en defensa dels drets de la nació catalana.
La sentència és coneguda i Catalunya s´ha manifestat en contra. I ara, què? Quin és el següent pas des de la política?
Estem a portes d´un Ple monogràfic. El catalanisme polític estarà a l´alçada del moment històric per la creuada del Tribunal Constitucional i del PP contra els drets nacionals i socials?
President Montilla, ICV-EUiA creiem que cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat.
Unitat de punts comuns: no acceptar la sentència defensar tot l´Estatut no modificar lleis aprovades i el respecte a la voluntat popular de la nació catalana.
Unitat, des de la pluralitat. Unitat i pluralitat, que és el reflex de la societat catalana -com s´ha tornat a mostrar el cap de setmana- i reflex de pluralitat del catalanisme de la Cambra.
ICV-EUiA estem per la unitat, però no som ingenus. Cada grup te un model de societat i un model d´Estat (nosaltres, el federalisme plurinacional i republicà). Ningú ha de renunciar als seus horitzons, però acordem unitàriament els punts comuns, Catalunya ho necessita. Hi ha les condicions i estem obligats, és el mandat del 10 de juliol.
És en aquest sentit, President Montilla, que volem conèixer les seves opinions.
Resposta del president de la Generalitat:
Senyor diputat, vostè ja coneix quina és la valoració que jo faig de la sentència, i a més a més sap perfectament que divendres tindrem un ple extraordinari dedicat a valorar la sentència i a tractar de trobar vies en la línia que vostè apunta, a ser possible posicions unitàries, passar de la situació que òbviament en primer lloc provoca la sentència, que és d´enfado, que és d´emprenyament, passar dels sentiments a l´acció política, i veure si mitjançant l´acció política som capaços de trobar camins comuns. Jo li puc assegurar que el Govern i el president faran el que sigui possible en aquest sentit, sense ingenuïtat també.
Sabem que estem al final d´una legislatura, que dintre d´uns mesos es confrontaran diverses accions polítiques amb diversos camins, que poden tenir trams coincidents i altres segurament no, però es tracta de respectar aquest tema i en aquest període, i no exclusivament per aquest període, no pensant en com fer la unitat per treure un paperet i després comencem a barallar-nos dintre d´unes setmanes i d´uns mesos i... És a dir, tractem de no fer comèdia, si és possible, tractem de buscar un horitzó a mig i llarg termini amb aquelles coses que ens uneixen, que són, des del meu punt de vista bàsicament les que va votar el poble de Catalunya, com recuperem i fem complir el que el poble de Catalunya va votar per a mi això serà buscar la unitat.
La unitat és certament molt important, però, miri, la unitat no es proclama, la unitat es practica, ja veurem si això és així la unitat no és buscar les diferències, sinó els punts d´acords, les bases comunes. Això és el que tractarem de fer –dic tractaré de fer, però tinc el convenciment que –m´agradaria a dir– la immensa majoria d´aquesta cambra també desitja.
|